Després de mols intents per iniciar un blog per fi m’he decidit però no m’ha estat fàcil.
Els motius que m’han dut a iniciar-me en aquest món son des d’històries inacabades fins reflexions personals amb ganes de donar-les a conèixer.
Suposo que ja em deu venir d’herència, el meu avi sempre tenia a punt una llibreta i un bolígraf per escriure qualsevol cosa. Poesies, dites populars, reflexions sorgides d’un saber de tota una vida, fins i tot com havia anat la collita de melons de l’any al Burgà (melons que fins a la data no n’he menjat de millors).
El millor de tot, era quan aquells vespres em cridava per fer-me partícep d’aquells escrits els quals em deixaven embadalit (i això que no va anar mai a l’escola). Sempre li estaré agraït.
D’això ja fa uns quants anys i els temps han canviat, potser massa, però és el que ens anava bé i ara ho paguem. Llàstima que la factura és massa cara.
Al moment que havia de triar el nom d’aquest racó, vaig decidir que havia de fer referència al meu entorn però també al que ens identifica com a poble i com a país.
Perquè el vent?
-Era la força motriu del molí del poble
-El vent infla el trinquet del vaixell que em porta a la felicitat
Sense ell no sonarien les gralles i dolçaines que ens recorden qui som i d’on venim
El teva primera entrada ja es per treure's el barret. Veurem on et porta el vent.
ResponEliminaUna abraçada!!
Benvingut Jordi!
ResponEliminaMoltes gràcies!!! Intentaré fer-ho el millor que pugui.
ResponEliminaHola Jordi,
ResponEliminaPrimera entrada preciosa. El nom del blog, molt encertat. Som una terra de vent, som gent de vent i és el vent el que ens fa ser com som. I, com bé dius, també és el vent el que ens identifica en el so de les gralles i dolçaines, i en el cant ;-).
Tinc ganes de continuar llegint les teues reflexions.
Una abraçada!