Niu d'espines

Ja em perdonareu per la inactivitat del bloc però fer-se el niu, és més complicat del que em pensava.

Des de la prehistòria que l’home va passar de ser nòmada a ser sedentari, cosa que el va obligar a buscar-se algun lloc on resguardar-se ell i la seva família de les inclemències del temps i els animals salvatges.

Sempre buscaven un lloc alt, on el cap de família vigilava atent per la seguretat dels seus i des d’on sortia a caçar.

A l’actualitat han canviat les formes però de fons continua igual; bé, igual del tot tampoc.

És cert que l’èsser humà continua essent sedentari, busca refugi per la seva família, vetlla per la seguretat i treballa (si pot) per donar menjar a la seva família.

Doncs bé, el fet d’adquirir o comprar-se  “un niu” pot passar de ser una il·lusió a ser un veritable malson.

No fa pas massa anys, quan et volies comprar una casa et deixaven diners per la casa, un cotxe nou, un apartament a la platja i un al Pirineu per anar a esquiar a l’hivern. Quina i·lusió!!!. No puc ser menys que el meu veí.

Ara s’ha tornat en contra. No tenim feina, per tant no podem pagar les tres cases i el cotxe i cada dia hi ha més famílies amb canalla que no tenen un sostre ni un plat a taula. Al bonic niu que havíem comprat li surten espines i hem de marxar, però no a qualsevol preu, hem de donar la casa i encara estem en deute amb aquell senyor que ens va engrescar a comprar tot allò que no em feia cap falta i jo sense que ningú m’obligués, vaig firmar.

Ara recapacitem i ens lamentem quan ens veiem obligats a tapar forats d’aquest vaixell que va a la deriva i que està condemnat a enfonsar-se poc a poc.

El pitjor és que sortim més mullats tots aquells que el vaixell ens el miràvem des del port, mentre d’altres prenien el sol i es bevien copes del millor cava a la coberta.