Sant Jordi

Ja tenim aquí el Sant Jordi, dia de regalar roses, llibres i per molta gent els dia dels enamorats als quals m’incloc.

És un dia especial per molts motius. Els carrers s’omplen de roses vermelles i de colors inesperats, inclús amb els colors del Barça, llibres per totes bandes, actuacions musicals, signatures de llibres i sobretot, sentiment català.

Per mi, és un dia que tinc sentiments contraposats. Alegria i sentiment de record molt especial.

A la diada de Sant Jordi de fa sis anys, estava estudiant a Mollet del Vallès i donat que arribava l’època d’exàmens vaig decidir no anar a casa i quedar-me a estudiar per aprofitar més el temps.

Al matí em vaig aixecar d’hora per gaudir de la diada i poder permetre’m una escapada al centre de Mollet per poder copsar l’ambient de festivitat, però no seria fins arribat el migdia.

Mentre anaven passant les hores, tenia la impressió que alguna cosa  estava passant, no sabia ni on, ni que era però em neguitejava i això m’aixafava emocionalment. No em podia concentrar però tampoc tenia ganes de sortir de casa. Una sensació molt estranya

A voltes del migdia vaig rebre una trucada de casa els meus pares cosa que em va mig animar, donat que vaig pensar que era per felicitar-me, però hi havia una altra notícia que havia de saber la qual em va enfonsar. El meu avi havia mort durant el matí.

Vaig agafar el cotxe ràpidament i vaig marxar cap a casa. Tenia ganes de parlar amb la família i poder veure’l per últim cop. Tenia el cor amb un puny. Em va entristir molt la pèrdua. Era molt més que un avi.

Des d’aquell Sant Jordi sempre he tingut un record per ell i aquest Sant Jordi li volia fer l’homenatge recordant-lo des del bloc.

Iaio, aquest Sant Jordi que sàpigues que no et faltarà un pom de roses del Burgà.

Aquella terra on vas néixer i que tant vas estimar.