Aquest havia de ser un Nadal especial.
Era el primer Nadal després de casats.
Van contraure matrimoni bastant joves, donat
que volien començar a formar una família i tenir fills aviat.
Ella estava tota sola a casa, a la vora del
foc veient com anava cremant la llenya
amb uns ulls com a plats i pensant, com serien d'especials questes festes.
Unes festes especials i res tindrien que veure
amb el que havien planejat.
El seu
recent marit estava malvivint i treballant amb feines poc qualificades a
Alemanya, per poder enviar els pocs
diners que guanyava a la seva esposa, sense feina, sense poder pagar un pis que
els va costar el doble del que val i ara amb les elèctriques amenaçant amb
pujada de preus.
Veia com poc a poc s'anava apagant el foc que li donava caliu, igual com s'apagaven els somnis i il·lusions que temps enrere havia tingut.
Sense adonar-se'n una llàgrima li va anar baixant per la galta fins caure-li a sobre la fotografia de la seva boda que tenia a les mans.
Aquesta serà una de moltes realitats al nostre
país, hem de tirar endavant no ens hem de rendir, però sempre hem de lluitar
per intentar un món si no pot ser
millor, com a mínim més just.
Bon Nadal i millor 2014.
