De rovellons i altres espècimens

Aquest any ha estat molt irregular quan parlem de pluja. 

L'estiu ha estat Excessivament sec, fets que van comportar que la Garriga s'ho passès d'allò mes malament.

Des de principis d'octubre va iniciar-se unes jornades de pluja que van fer que tornés a lluïr el color verd als boscos perellonencs.

Com be sabem, les pluges de la lluna d'octubre cap endavant, es sinònim de rovellons i aquest any no ha estat una excepció.

Fins aquí tot ha anat rodat, el problema ens ha vingut de fora una vegada mes.

Les nostres muntanyes i els boscos s'han vist de sobte envoltats de cotxes de tota la província i mes enllà i famílies senceres  en busca del bolet mes preuat de les nostres terres. EL ROVELLÓ!!!!.

Res hagués importat per no ser que tota aquesta gent ha deixat unes imatges de lo mes pèssimes, destrosses que triaran a recuperar-se i furts a les finques envolta des de pinars. 

Estic molt d'acord que tothom te dret a collir rovellons i mes, si son "Montes del estado". El que no estic d'acord es que el sotabosc quedi malmès i brut per l'acció d'aquesta gent que va a buscar rovellons amb rascles provocant l'airejament de l'humus i eliminant qualsevol opció de tornar a sortir bolets. 

Tampoc m'agradava que destrossin  mates i pins amb l'excusat dels rovellons i tampoc que deixin els bolquers dels nens penjant dels romers.

Però l'ultim es que agafin verdures dels horts i les olives dels olivers. EEEEEEEIIIIIII que tenen amo!!!!!!! Que han de tenir?si tinguessin amo ja les haurien recollit!!!!!. Aixo es el ens hem de sentir. En fi com que tots n'hem menjat de rovellons, ara ja pot gelar i l'any que be mes. 

El sacrifici d'en Joanet

 

En Joanet era un nen molt treballador que vivia a una masia de la muntanya  junt amb els seus pares.
No tenien molt bona relació  però mai es va atrevir a marxar de casa.

Dia rere dia anava a treballar al camp amb el seu pare. Treballaven de sol a sol però en Joanet quan arribava a casa podia anar a jugar una estoneta.

De sobte, un dia el pare d’en Joanet li va dir que a partir d’ara treballaria mes hores.

- Si Joanet, quan arribis a casa enlloc d’anar a jugar, hauràs d’anar a donar menjar al bestiar i munyiràs totes les cabres del corral.

- Pare, però treballo tot el dia de sol a sol i mai em deixes descansar.

-Ja ho se, però tranquil que t’ho pagaré be.

El pobre Joanet sense protestar, en arribar al mas, va continuar amb les feines que li havia manat el seu pare.

Al diumenge següent quan el pare li va donar la paga a en Joanet, aquest es  va quedar perplex al veure que la paga havia minvat a la meitat. Aquest esparverat li digué al pare,

            -Pare, com es que nomes em doneu la meitat?

            -Joanet, hem de reduir despeses i tu no en tens. I segur que amb els estalvis de la guardiola ja vas fent.

            -Però Pare, ara treballo mes que abans...

            -Tranquil fill que les terres seran per tu.

En Joanet, amb el cap cot va anar a la guardiola a posar-hi els diners.

Unes setmanes enllà, el petit va poder veure que mentre ell feia les feines feixugues,el seu pare  anava fins la taberna del poble on bevien i menjaven fins hora d’anar a sopar.

En Joanet cada cop s’empipava mes veient que el que li passava no era just, però no es decidia en marxar.

Quan van arribar les festes del poble, va veure que no tenia sabates per anar a passejar i va anar de dret fins la guardiola per treure els diners i comprar-se unes sabates noves.

Quin va ser el seu desengany al veure que a dintre la guardiola no hi tenia ni cinc cèntims. Tots els diners li havia pres el seu pare par anar a la taberna.

Tanta ràbia li va agafar a en Joanet que va agafar alguna peça de roba i alguna cosa de menjar i va marxar de la masia on tant va treballar per al final no poder-se comprar ni unes sabates per a festes del poble.

Quan ens en donarem conte? Ens està  passant com a en Joanet.